Francisco Canals Vidal (ed.)
Barcelona, 1991
Edicions 62, 279 páginas
Així com en el cas d’alguns pensadors i filosofs hom tendeix a veure la seva obra des de l’autor i com a expressió seva, en el cas de sant Tomas d’Aquino succeeix més aviat que la seva poderosa i apassionada personalitat humana ha arribat a quedar inconeguda o menys compresa. Però això no ha estat així perquè l’hagi ocultada la seva pròpia obra, sinó més aviat perquè, tot i que la seva figura i la seva tasca no resten de cap manera com a cosa incògnita i problematica per a la investigació històriogràfica, diversos motius han fet que la comprensió del significat i de les m0tivacions profundes del seu pensament
filosòfic i teològic no sigui tan fàcil com generalment hom creu.
En ocupar-nos aquí de l’elaboració d’una antología de textos metafísics, aquestes observacions intenten suggerir alguns enfocaments i perspectives que crec indispensables per tal d’encertar en la comprensió de la seva síntesi metafísica. A pesar de la subtil clarividencia d’alguns biografs (un exemple n’és Chesterton), freqüentment les anècdotes amb que hom ha simbolitzat la vida de sant Tomàs gairebé han arribat a convertir-se en un contrasentit. No’ han mancat autors importants que s’han repenjat en la seva confidencia a fra Reginald («Tot el que he escrit em sembla palla») quasi a les vigílies de la seva mort -però abans d’emprendre el viatge cap al Concili de Lió, al qual ja no podría assistir-, gairebé per a devaluar per la seva pròpia autoritat la validesa de l’especulació escolàstica.
Més aviat caldría tenir en compte que, si va quedar per concloure la tercera part de la Summa theologica, en la qual no va deixar de treballar en l’últim període de la seva vida a Nàpols, és perquè va fer simultània aquella tasca amb les seves Lliçons sobre els Salms a la Universitat, amb la redacció del Compendium theologiae, del seu comentari a les cartes de sant Pau, i també dels comentaris a dos llibres «físics» d’Aristòtil (De caelo et mundo i De generatione et corruptione) i als llibres «polítics».
La complexa pluralitat dels seus treballs en aquell any de 1273, en que durant la quaresma, a més, havia predicat sobre el Credo, el Paternoster, la Salutació angelica i el Decàleg, i en què, a partir del día 6 de desembre, es va sentir a les portes de l’eternitat, podría simbolitzar òptimament la seva actitud vital i el caràcter de l’obra que havia realitzat.
Cal advertir en primer lloc que el pensament metafísic de sant Tomas d’Aquino, com tot el dels grans autors «escolàstics», resultarà sempre desenfocat històricament, i quasi inaccessible pel que fa a la seva comprensió filosòfica, mentre ens mantinguem entestats a desconeixer que els seus autors eren «teòlegs», és a dir, que s’ocupaven d’una «doctrina sagrada», i que, per tal de ser-ho, i precisament de la manera que la seva teología els ha exigía, s’ocupaven de tots els continguts de caràcter lògic, «físic», antropològic, metafísic o ètic que trobaven en la tradició filosòfica.